Lectures: revista Mad, número 1

No és ben bé un còmic, sinó una revista d'humor que s'expressa a través del còmic. Com El Jueves, vaja. Jo diria que és la El Jueves americana, però aquesta és més antiga i no tracta temes polítics (si més no, no en la proporció que ho fa la revista espanyola d'humor més coneguda), sinó que el seu punt fort són les paròdies de sèries de televisió i pel·lícules.

Aquest número 1 suposa l'estrena de la versió espanyola de la mítica Mad, i dic "versió" i no "edició" perquè no es correspon amb cap número dels EUA, sinó que recopila part del material publicat en diversos números americans i hi afegeix continguts creats per autors espanyols. Com es pot veure a la portada, el tema del primer número (la revista és quinzenal) és El Codi da Vinci. A l'interior de la revista aquest tema apareix diverses vegades, però també cal destacar una paròdia de CSI: Miami i una hipotètica versió russa tergiversada d'algunes sèries nord-americanes. Abans del primer número de Mad, Planeta DeAgostini ja havia publicat un especial, tot en blanc i negre, anomenat Mad: Locos por la Mafia, en què feia paròdia de pel·lícules sobre la màfia i la sèrie The Sopranos. A més, aquest mes ha editat Mad: Locos por la TV vol. 1, que es fot d'algunes sèries de televisió.

L'edició de Planeta està força bé, en color (curiosament, però, les paròdies sempre són en blanc i negre) i amb paper satinat, i el preu del primer número és molt atractiu: 1 euro. El problema és que serà quinzenal i a partir del número 2 tocarà pagar 2,95 € per cada exemplar, no sé si amb el mateix número de pàgines o no. Com ja vaig dir en un anterior post, no me la faré, sinó que me la compraré de tant en tant, sempre que la portada m'atregui prou. Però per 1 euro, trobo que és una ocasió per als que no coneguin la revista de veure si els agrada.

Lectures: Musculman 2

Com vaig dir ahir, em disposo a parlar del segon volum de Musculman. Com el primer, és un volum que conté dos tankôbons (volums) japonesos, de manera que ja tenim 4 dels 36 toms originals. Una novena part, vaja. I que surti cada mes és una delícia. La portada, com podeu veure, promet. Hi surt per primera vegada un personatge que m'agrada especialment, en Menja-tallarines. En Terryman ja sortia al primer volum i en Robin de les Estrelles hi sortia cap al final.

Els fets que passen en aquest volum jo no els recordava. No sé, sincerament, si apareixen a l'anime, suposo que sí. En aquest segon número es desenvolupen els Jocs Olímpics dels Super-herois. Comencen i acaben, de fet, en aquest volum. El material que s'hi recopila va aparèixer al Japó entre 1979 i 1980, i s'hi pot apreciar una lleugera millora del dibuix. L'humor, de vegades absurd i encara amb força referències culturals de l'època (i japoneses) que no podem entendre, continua, però els combats agafen molta més importància que en el primer volum, i no només perquè són entre els personatges que recordàvem de l'anime, sinó perquè també són més seriosos. Malgrat això, els combats d'en Musculator es resolen d'una manera una mica ridícula, perquè de moment el personatge encara és un pallús que té més sort que una altra cosa. I els personatges fan una fila bastant còmica, però aviat arribaran els combats més sanguinaris, tot i que en aquest segon volum ja se'n veu molta, de sang, i de tècniques esgarrifoses.

Pel que fa a l'edició, he de confessar que no he acabat de llegir el volum, encara, perquè me'l vull fer durar, però he detectat dues errades força greus per part del traductor, Marc Bernabé, que no entenc i no m'esperava: un "retràs" (en comptes de "retard") i un "conti" (en comptes de "compti"). I algun text en el globus equivocat, però força menys que en el primer volum (tot i que em falta llegir encara mig tom).

En fi, un plaer novament, i a qui no va acabar de convèncer el primer volum, que es compri el segon i se'l llegeixi. Això ja és una altra cosa.

Compres

Sé que en parlo amb uns dies de retard, però vull comentar les coses que em vaig comprar divendres de la setmana passada. Demà faré ressenyes de lectures. Sí, en plural. Vull comentar almenys dues coses, de moment.

El que vaig comprar:

Musculman, número 2 (de 18). L'he comprat el dia que sortia i això és dolent, perquè ara hauré d'esperar un mes el número 3 (el número 1 el vaig comprar amb dues setmanes de retard perquè no vaig poder fer-ho abans, de manera que només he esperat 15 dies, però ara em tocarà patir)

Crisis de Identidad, número 2 (de 3). Conté els números 3 i 4 de l'edició americana original. Molt interessant, aquesta minisèrie que ens prepara per a la futura Crisi Infinita.

Y, el último hombre, número 3. Conté els números 5 i 6 de l'edició americana original.

Col·leccionable Batman números 22 i 23 (de 40). De segona mà. Ja feia temps que buscava aquests números, però a la botiga on compro els altres còmics, Studio Comics, no els tenien, i no volia comprar-me'n de saltejats. Aquests els tenien a la Llibreria Newton, que gairebé tot el que té és de segona mà i em van sortir bé de preu. Ja em queda menys!

Revista Mad, edició espanyola, número 1. Me la vaig comprar perquè valia 1 euro, era la primera i em feia gràcia. Demà segurament en faré la ressenya, però avanço que no me'n penedeixo. El problema és que sortirà cada quinze dies i que 1 euro era l'oferta de llançament. Suposo que me l'aniré comprant de tant en tant, si el tema em crida l'atenció.

I això és tot, de moment. Demà intentaré parlar del número 2 de Musculman, dels dos primers de Crisis de Indentidad i de la revista Mad.