Lectures: Musculman 1

Bé, feia una bona pila de mesos que no escrivia, com tantes altres coses que vull fer i que la feina (quan en tinc) o la mandra (aquesta sempre hi és) no em permeten. Torno a escriure i ho faig per parlar de les impressions que m'ha causat el primer volum de Musculman (Kinnikuman), clàssic del manga dels 80 l'anime del qual, els que en tenim més de vint, recordem amb nostàlgia. Emetien la sèrie a Catalunya, només aquí, i és per això que Glénat ha decidit publicar-ne el manga en català i només en català (almenys de moment). Això ha provocat queixes per part d'otakus espanyols que se senten marginats perquè no es publica una obra en la seva llengua. És curiós, a mi em passa amb gairebé el 100% dels còmics que es publiquen i no proposo boicots. D'altra banda, és bastant possible que si Musculman s'hagués publicat també en castellà, el gruix dels lectors continuaria residint a Catalunya i llegirien el manga en català. Per tant, Glénat actua amb coneixement del mercat, i alhora ens dóna una alegria: es publica una obra que pràcticament només coneixem aquí, i en la llengua d'aquí (i, per postres, és el primer cop que es publica a Occident aquest manga, i ho fa en català!). Tot un encert. Per acabar de captar lectors, però, ha près una decisió que no acabo de compartir, però que no ha fet que no comprés el còmic: mantenir els noms dels personatges tal i com apareixien a la traducció catalana de l'anime (Menja-tallarines, etc). Què hi farem?

En aquest primer volum, podem comprovar el que ens explica Marc Bernabé en l'article del final del tom: Musculman comença com un manga d'humor en què un autoproclamat superheroi, lleig i sapastre, intenta guanyar-se el respecte del país on viu, el Japó, sense aconseguir-ho. Va lluitant contra monstres de pa sucat amb oli i poc a poc anirà coneixent els personatges que l'acompanyaran d'ara endavant, com sabem els qui vam gaudir de la sèrie en el seu moment. El primer volum (doble volum, hauríem de dir, ja que Glénat publicarà en 18 toms els 36 originals japonesos) és, doncs, una presentació del personatge, amb un nivell de dibuix molt allunyat del que vindrà després, i és normal, estem parlant de 1979. Les històries tampoc no són res de l'altre món, i les lluites emocionants i dramàtiques sembla que començaran al segon volum, que ha d'aparèixer l'1 de desembre. Però, malgrat les coses negatives que n'he dit, és agradable llegir un manga que, almenys jo, feia anys que esperava.

Parlem dels autors. Yudetamago és el pseudònim de dos autors que van començar amb aquesta obra quan tenien 18 anys, guanyant el premi Akatsuka de manga el 1978 per una mena de capítol pilot de Kinnikuman. El 1979 van començar a publicar l'obra que coneixem a la revista Shônen Jump i la van acabar el 1987. Però la cosa no va acabar aquí: El 1983 se'n va estrenar la versió animada que també vam veure els catalans. Va acabar el 1986, però va tenir seqüeles: una nova sèrie de 1991 a 1992, un OVA, 7 pel·lícules, un spin-off en manga anomenat Tatakae!! Ramenman , protagonitzat pel Menja-tallarines (1982-1989, 12 volums) i, des del 1998, Yudetamago publica a la Playboy japonesa el manga Kinnikuman 2-sei (Musculman 2), on el protagonista és el fill d'en Musculman. D'aquesta nova obra se n'han recopilat 29 volums, ha tingut 3 sèries de televisió i 2 pel·lícules.

L'edició per part de Glénat no és pas impecable, hi ha els habituals errors en els globus (textos que van on no toquen, o repetits), però en general està molt bé. El preu, 10 euros per un tom de la mida i una mica més del gruix de la nova edició de Black Jack (12 euros), continua amb la tònica de posar preus més assequibles als manga editats en català (no vull entrar en més polèmiques, però allà on ens boicotegen el cava diuen que "a Catalunya el manga és més barat". D'aquí es podria entendre que a Catalunya tots els manga es publiquen també en català, i sabem que no és així, però bé, coses més estranyes ens han dit). Cal destacar, també, que malgrat el gruix dels volums (el primer, de 359 pàgines), Glénat té el detall de fer-ne una publicació mensual. D'aquesta manera, no haurem d'esperar dos mesos per tom, que ja sabem que, a sobre, de tant en tant esdevenen 3 o 4.

En general, malgrat que no és una edició perfecta ni el començament estel·lar d'un manga, és una gran notícia tenir aquí, amb nosaltres i de moment només amb nosaltres, la versió en paper de les aventures del mític Musculman. En 8 dies tindrem el segon tom a les botigues! I la portada promet!