Dia del còmic nostàlgic... o com es digui

Fent una ullada a d'altres blogs he descobert que avui representa que és el Dia del Còmic Nostàlgic, o alguna cosa semblant. Es tracta de parlar de còmics que han marcat la nostra infantesa i que fins i tot ens sabem de memòria. En el meu cas, jo no em sé els diàlegs de memòria de cap còmic, tros de pel·lícula o sèrie. Ni tan sols del cèlebre tros de Un dels nostres (Goodfellas) de l'Scorsese en què el Ray Liotta li diu al Joe Pesci que és funny (divertit), i l'altre s'emprenya i li diu: "funny? Funny how?..." i segueix una improvisació de Pesci que ha passat a la història del cine. Doncs bé, m'encanta i no dura gaire, però ni tan sols em sé això, de memòria.

Només sé que vaig aprendre a llegir pràcticament amb Tintin. Si no a llegir, a parlar BÉ en català. A fer servir expressions que ja en aquell moment estaven una mica en desús, i que ara, gairebé vint anys després de llegir aquells còmics per primera vegada, encara sonen més estranyes. "No caldria sinó", "Bon minyó", "Heus-lo ací", etc. A mi m'encantaven i em continuen encantant. Els còmics del Tintin van ser els primers que vaig tenir, i des del primer, El cranc de les pinces d'or, fins que vaig tenir els 22 àlbums restants, van passar anys de "Ratoncito Pérez", Nadal, Reis d'Orient, aniversaris, sants... en què mai no sabia quin àlbum em regalarien. No hi feia res, ja que no hi havia una continuïtat d'imprescindible respecte. Hi havia petites coses, com que el Capità Haddock o el Professor Tornassol apareixen per primer cop en un àlbum determinat i no abans, o que l'enemic Rastapopoulos surt a diferents àlbums, però en general era igual l'ordre d'adquisició i de lectura dels còmics, tot i que hi havia aventures que duraven dos toms (Els Cigars del Faraó-El Lotus Blau, Objectiu: la Lluna-Hem caminat damunt la Lluna, entre altres).







No va passar el mateix amb Astèrix, que també m'agrada molt, però que encara hi ha més de deu àlbums que no tinc. Tampoc amb Mortadelo y Filemón, que vaig conèixer més tard i que durant un temps em tenia obsessionat per aconseguir tots els àlbums recopilatoris, aquells toms Super Humor que encara es fan, i més quan la meva mare va descobrir que a la llibreria Happy Books de Barcelona tenien toms amb tara, que sovint consistia en un petitíssim bony en alguna banda. Tenien la mala llet de marcar aquells còmics amb una ruixada d'esprai vermell, però era igual, perquè sortien a menys de la meitat del preu dels còmics "en bon estat". D'allò en fa deu anys i no ho vaig tornar a veure fins fa tres o quatre anys en uns grans magatzems on la primavera arriba abans que en d'altres llocs, i que és de tall anglès, però també allò es va acabar. Ara, que si vull supertoms de Mortadelo y Filemón he de comprar-los a preu Abacus com a ideal de bon preu (poc més d'11 euros, no està malament), tinc aquesta col·lecció bastant abandonada i, de fet, hi ha sis o set toms que encara no he llegit a la meva habitació. No sé si va ser el primer còmic que vaig tenir d'aquesta parella de ¿detectius?¿agents secrets?¿agents d'informació (sic)?, però durant un temps va ser l'únic: La caza del caco. I per això deu ser el que he llegit més vegades i el que em resulta més entranyable, paraula que em fot ràbia però que aquí queda bé.

En el còmic de superherois m'hi vaig ficar molt més tard, fins i tot després que al manga. El més curiós és que tinc algunes coses "soltes", que no sé d'on van sortir: algun número de Spider-man, algun de Conan, i que no va ser fins més tard que em vaig adonar que calia fer-se les col·leccions senceres... ai... maleït dia! De manga vaig començar per Bola de Drac, com molta gent de la meva generació, i sóc la segona persona que conec que va descobrir Ranma 1/2 pel manga i no per Antena 3. L'altra persona és qui me'l va recomanar a mi, he he... Des d'aquí una salutació, Nyon, si llegeixes això. I gràcies per posar-me en contacte amb una de les meves obres de manga preferides.

Acabo d'anar a la meva habitació a buscar un còmic que tinc i que ara no trobo, el títol del qual no recordo, que era sobre una mena de capità de vaixell, vell, rabassut, rotllo pirata, que tenia un ocell que al final de la història se n'anava per tenir la seva pròpia família o alguna cosa així, i que l'altre dia, mentre intentava dormir, va fer que sentís ganes de plorar una altra vegada. També he vist que tinc un àlbum de Cri-cri, que era una història d'una sèrie d'insectes del bosc i les seves aventures, com si fos L'Abella Maia. Tots aquests còmics són de quan en tenia menys de 100. Quins temps...!

També hi ha l'apartat dels còmics que sempre recordaré amb nostàlgia perquè ja no els tinc: un volum gruixut de Superman que corria per casa de la meva àvia i que ningú no recorda. Ara que m'interessa Superman m'estiro els cabells per haver-lo perdut. També tenia uns còmics dels Snorkels que m'agradaven molt i que van desaparèixer. I un de Warner Bros., concretament sobre el Yosemite Sam, aquest en format comic-book, grapat, que va desaparèixer sense deixar rastre. Què hi farem?

El que penso en parlar de tots aquests còmics és que, tenint-ne ara més de 2.000, de fet més de 2.200, a banda de tenir-ne moltíssims encara per llegir, podria estar rellegint tots els altres i no avorrir-me mai. Però, què voleu?, un friki sempre està pendent de les novetats i s'hi deixa els diners.