Lectures: 100 Balas, número 1

Bé, avui parlaré d'una lectura que he acabat fa unes hores. Es tracta del primer número de la sèrie regular de 100 Balas, del gran guionista Brian Azzarello i el dibuixant Eduardo Risso. Aquest primer número editat per Planeta (reeditat, en realitat, perquè Norma ja ho havia tret) inclou els 2 primers números americans, que ens presenten la història d'una pistola molt especial. Comença aquesta genial obra amb l'alliberament de "Dizzy" Córdova, una noia jove que ha complert condemna a la presó per culpa de la pertinença a una banda de carrer de Xicago. Ambientada a finals dels 90 (que és quan va començar 100 Balas, el 1999), ens mostra la vida d'una colla d'hispans que viuen en barris pobres on la guerra entre bandes i els negocis bruts són tan normals que els dies tranquils són més aviat escassos.

Sense que tingui res a veure amb el còmic (o sí?), la sensació que he tingut ha estat la de veure una història molt de l'estil de GTA: San Andreas, el famosíssim i genial vídeojoc. Em venien al cap els mítics "CJ, man! Whassup, homey?". Pot semblar una ximpleria per part meva, però trobo que el que acabo de dir és prou il·lustratiu del tipus d'història que tenim entre les mans. Però això és només l'ambient, el rerefons. La història concreta de 100 Balas és la següent: mentre Dizzy torna en metro a casa, després de passar anys a la garjola, un desconegut s'asseu al seu costat i li diu que el seu marit i el seu bebè, morts poc abans que ella fos empresonada, no van ser assassinats per una banda rival, com tothom es pensava, sinó per un parell de policies corruptes. Dit això, li entrega el maletí, que conté proves del que li ha revelat i també una pistola les cent bales de la qual "no deixen empremtes". És a dir, que pot matar qui vulgui, perquè en cas que s'arribin a trobar els casquets de les bales, tan bon punt s'identifiquin la investigació s'acabarà. Això tan temptador és el que li ofereix el misteriós passatger del metropolità. I durant els dos primers números de 100 Balas coneixerem més coses del passat de Dizzy i assistirem al seu dilema respecte a l'arma: fer-la servir per venjar-se o deixar-ho estar perquè aquesta història de la immunitat és totalment absurda? No és cap spoiler si dic que deixar l'arma al maletí significaria que no hi ha còmic.

El guió d'Azzarello és mereixedor de les boníssimes crítiques que ha rebut, i ha aconseguit que l'obra, 7 anys després, continuï essent un referent del còmic de gènere negre (o noir, que diuen els entesos) nord-americà. A mi m'agraden, els còmics de superherois, però per a aquells qui en reneguen, els recomano que provin coses de la línia Vertigo de la DC, que ara publica Planeta DeAgostini, perquè no se'n penediran, i una d'elles és aquesta 100 Balas. Pel que fa al dibuix, Eduardo Risso em recorda, amb el seu dibuix senzill però efectiu, que no busca el realisme, el Frank Miller de Sin City, potser una mica millor, ja que Miller no és dolent dibuixant, però si és conegut és pels seus guions, que són el seu fort.

L'edició de Planeta té els seus punts forts i febles. Els forts són la decisió d'incloure dos números americans per número "espanyol", i l'ús del paper satinat. Els febles: l'elevat preu, 3,50 euros (1,75 euros per número de 24 pàgines, doncs) per 48 pàgines, i el fet que hagin triat unes tapes semidures que, si bé faran que el còmic es conservi millor, la sensació és que sembla més prim del que és en realitat.

La pregunta que em faig, i és una crítica a Planeta, és la següent: entendria que el material nou de qualsevol còmic s'edités en números mensuals de 24 pàgines per seguir el ritme dels EUA, i que quan es reedités material antic es fes en forma de toms. És el cas de JLA, JSA i d'altres. Però a 100 Balas és a l'inrevés, il·lògicament: el material nou es treu en volums que inclouen molts números americans, de manera que cal esperar durant mesos per tal que hi hagi prou material original per fer-ne un nou tom. No és millor que ho treguin d'un en un i així no hi ha pauses de molts mesos? En canvi, el material "antic", és a dir, els números de l'1 al 49 (Planeta va editar fa uns mesos un tom de 100 Balas que va del 50 al 58), tot i estar completament disponibles perquè existeixen, es treuen de dos en dos. Sembla el món a l'inrevés. La pregunta que anunciava és: Per què? Faran el mateix amb Y, el último hombre, que van començar a editar en toms des del número 18? Hi ha coses que no entenc del món editorial, però en fi.

Lectures: Superman, col·lecció regular, número 1

Com vaig prometre en l'últim post, avui parlaré del número 1 de la col·lecció regular de Superman, aparegut pel 24è Saló Internacional del Còmic per part de Planeta DeAgostini Comics.

No és massa bo el que n'he de dir. En primer lloc, se suposa que inclou els números (i he dit "els números", no "material procedent de") 800, 814, 812 i 813 (sí, en aquest ordre) de la sèrie on va néixer el superheroi, Action Comics, a més a més del número 626 de Adventures of Superman. Això són... umm... 5 còmics. 5 còmics de més o menys 24 pàgines fan 120 pàgines que hauria de tenir aquest primer número de la col·lecció. Doncs no, en té 96. Què passa, aquí? Passa que s'hi han inclòs trossos dels còmics que se suposa que inclou, per tal de donar al lector neòfit una visió ràpida del que és l'univers de la sèrie. Com que jo sóc d'aquest grup de lectors, puc dir que considero que funciona, en aquest sentit. Però em fa ràbia que incloguin, i ho fan, quatre pàgines d'un número perquè volen que sàpiga que la Lana és l'exnòvia del Superman i que encara l'estima, i no m'incloguin la resta d'aquell exemplar original. Si ho fan, a) que diguin que s'inclou "material de", i no "els números...". I b) que hi hagi una introducció, com feia Planeta amb els còmics de Marvel, explicant quin és el material que s'inclou en el present número i per què.

A mi m'ha deixat molt mal gust de boca, aquest primer número, no per les històries, que estan molt bé, ni pel dibuix dels diferents autors, sinó perquè m'he sentit enganyat. Ja és prou fotut començar una col·lecció pel número 800, però ho entens perquè saps que Superman va començar fa mil anys, però encara ho és més que el còmic que tens a les mans inclogui material seleccionat i fet trossos. Fins i tot m'atreviria a dir que el 800 i el 814 s'han barrejat, expressament, però s'han barrejat.

Pel que fa a l'edició, a banda d'això, el paper no és satinat, com sí que ho és el col·leccionable de Batman que Planeta va acabar fa poc, però com a mínim el color no és aquell penós dels col·leccionables de Marvel que va treure l'editorial fa uns anys, i que ara treu Panini. Aquí els colors estan molt ben ficats dins el seu lloc, i fóra impensable trobar-se un Superman amb la cara del mateix color que la samarreta, per exemple.

I, per ara, res més. Quan comenti el primer número de la sèrie regular de Batman suposo que m'hauré de lamentar del mateix, però encara no ho he comprovat. El que sí que he vist és que el tema del paper és el mateix, però Batman és un euro més car. Així que, el que realment estava bé de preu era el col·leccionable de Batman: cada còmic incloïa 4 números originals sencers i el paper era satinat. Però el color... era aquell dolent que comentava. Llàstima que no puguin fer-ho tot bé.

Còmics pel meu sant

Probablement no interessa a ningú, però voldria fer-me ressò dels còmics que em van regalar fa poc, pel meu sant, que va ser dimarts. A partir d'aquí, suposo que el meu nom es pot endevinar. És com si fos un post de "compres", però en aquest cas sense que les comprés jo, he he... I prometo, aviat, els primers comentaris sobre les primeres lectures del que em vaig comprar al Saló. Segurament començarem per la col·lecció regular de Superman. Els regals referents a còmics van ser els següents:

-Inu-yasha (en català), números 8 i 9

-Asa el Ejecutor, número 4

-Buda, número 8

-Astèrix:el cel ens cau al damunt! (pel títol no cal que n'especifiqui l'idioma, oi?)

-Super Simpson, número 10, que recopila 4 números de Simpson Comics i 4 de Bart Simpson.

-Blankets (en català)

-Persèpolis (en català, tot i que veient l'accent ja es podia deduir), tom que recopila tota l'obra que, en castellà, va ser editada en entregues més primes.

I això és tot. Estic molt content, perquè m'encanten els còmics i perquè m'agrada saber que se m'acumulen i que no dono l'abast per llegir-los. Què més es pot demanar? Doncs, ja posats, demano LLOC per posar-los!

Les compres del Saló

Bé, aquest post no crec que interessi a gaire gent, però a mi em ve de gust comentar el que m'he comprat al 24è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, al qual he assistit aquesta tarda, inconscient de mi, sense ni una gota d'aigua. Ara sóc a casa amb mal als peus i havent-me fotut mig litre d'aigua i un got de coca-cola light, però ja m'estic embolicant massa. Anem al que interessa i, després de la llista, alguna reflexió.

-Nekomajin. 8,95 euros

-Superman (la sèrie regular) 1. 4,95 euros

-Batman (la sèrie regular) 1. 5,95 euros

-Gotham Central tom 1. 6,50 euros

-Sandman 1. 3,50 euros

-100 Balas 1. 3,50 euros

-Naruto (en català) 1. 5 euros. Regal de postals d'Inu-yasha

-Mad: Locos por la Mafia. 8,95 euros

-Yaiba 1. 9 euros (a l'stand de Dragon Comics valia això en comptes dels 9,95 oficials)

-Maison Ikkoku 10 (últim número). 8,50 euros a l'Abacus sortint del Saló, en comptes dels 10 oficials.

I això és tot, que no és poc. Déu n'hi-do, eh? Ara els comentaris: el Saló del Còmic es diferencia del del Manga per les exposicions, però per res més: hi ha novetats de còmic "normal" i també de manga, com passa al Saló del Manga. Hi ha també moltes parades de figuretes, de vídeojocs i hi ha gent disfressada de personatges de manga. Per tant, és com si fessin dos salons iguals cada any. A mi ja m'està bé. Sort que l'entrada, tot i ser 5 euros, me n'ha costat 3 amb el Carnet Jove! :D

Parlem dels preus: he trobat a faltar alguna parada que fes descompte, ni que fos el 5% només. Glénat, com sempre, l'únic que feia era eliminar els decimals en cas que el preu del còmic en tingués, però en el cas de Naruto, que valia 5 euros, no hi havia cap rebaixa. A la parada de Dragon Comics també els eliminen, però tenen poca cosa i per això només hi he comprat l'1 de Yaiba. I acabaré tornant a treure el tema dels nous preus de Glénat: algú s'ha queixat del preu de Nekomajin, de Planeta, que val 8,95 € i és en un format que fa un parell d'anys hauria costat 7 € o poc més? Us heu adonat que els shôjo d'un sol tom que treu Planeta valen 6,95 € quan antigament un manga d'aquestes característiques en valia 5,95? Us heu fixat en el progressiu augment del preu de la col·lecció de la JLA? D'acord, augmenten una mica les pàgines, però no com per passar dels 7,95 € del número 1 als 10,95 € del número 5. Heu vist que les col·leccions de Vertigo com ara 100 Balas i Sandman valen 3,50 € i duen només 48 pàgines, amb l'afegit d'unes tapes en rústica que fan l'efecte òptic d'empetitir encara més el còmic? O que els típics còmics de superherois que abans portaven 24 pàgines i valien 1,50 € ara en valen 1,70? Jo no he llegit cap queixa al respecte. Per tant, repeteixo: reflexionem sobre l'exagerada reacció davant els augments de preu de Glénat.

Res més, per ara. En propers posts comentaré el que m'han semblat les coses que he comprat, un cop les hagi llegit.

Glénat i la pujada de preus: siguem madurs

He de tornar a parlar de Glénat, però aquest cop és per dir-ne una cosa negativa. De tota manera, em sembla encara més lamentable l'exagerada reacció d'alguns addictes als còmics que han declarat la guerra a Glénat per fer una cosa que totes les editorials han fet i faran en algun moment: apujar els preus. A mi tampoc no m'agrada haver de pagar uns 50 cèntims més per cada tom, però no per això deixaré de fer-me les col·leccions de Glénat que m'estic fent ni deixaré de començar-ne cap que publiqui aquesta editorial francesa només perquè ha apujat una mica els preus. No em sembla just. Quan Norma, que és l'editorial que publica més car, era qui editava els còmics de DC, com que no trobava normal haver de pagar més de 5 euros per un còmic de 48 pàgines, no ho feia i punt, i ara puc pagar preus normals per aquests còmics perquè els treu Planeta, però això és una altra història. Però si hi havia algun manga que desitjava tenir i el treia Norma, no tenia més remei que comprar-me'l. No feia boicot.

No em sembla normal voler boicotejar una editorial que des de sempre s'ha caracteritzat per editar les obres completes, per fer-ho en un format respectuós amb l'original japonès i per ser la primera que sembla que s'ha posat una mica seriosament a editar manga en català. Que la mesura d'apujar els preus és impopular? Sí, esclar. Però també pot voler dir que no els surten els números. Que potser també afecta el manga en català, que val 5 euros? 5,50 em continua semblant perfecte per tenir manga en les mateixes condicions que les edicions en castellà però, a sobre, en la meva llengua.

Siguem madurs i no treguem les coses de polleguera. Ara, però, també vull estirar les orelles a Glénat: no m'agrada que aquesta mesura sigui retroactiva, és a dir, que s'apliqui també a tot el que s'ha publicat fins ara, de manera que els números endarrerits ara ens sortiran més cars. No m'agrada, tampoc, que la col·lecció "Maison Ikkoku", que s'ha acabat aquest mes, passi de 10 a 12 euros, és exagerat. S'ha de dir que han estat espavilats: recordeu cap manga de Glénat que dugui el preu en portada? Oi que no? Doncs ni tan sols han de reeditar els còmics que hi ha a les prestatgeries de les botigues per canviar-ne les portades. Donen una ordre a l'establiment i s'ha acabat.