Lectures: 100 Balas, número 1

Bé, avui parlaré d'una lectura que he acabat fa unes hores. Es tracta del primer número de la sèrie regular de 100 Balas, del gran guionista Brian Azzarello i el dibuixant Eduardo Risso. Aquest primer número editat per Planeta (reeditat, en realitat, perquè Norma ja ho havia tret) inclou els 2 primers números americans, que ens presenten la història d'una pistola molt especial. Comença aquesta genial obra amb l'alliberament de "Dizzy" Córdova, una noia jove que ha complert condemna a la presó per culpa de la pertinença a una banda de carrer de Xicago. Ambientada a finals dels 90 (que és quan va començar 100 Balas, el 1999), ens mostra la vida d'una colla d'hispans que viuen en barris pobres on la guerra entre bandes i els negocis bruts són tan normals que els dies tranquils són més aviat escassos.
Sense que tingui res a veure amb el còmic (o sí?), la sensació que he tingut ha estat la de veure una història molt de l'estil de GTA: San Andreas, el famosíssim i genial vídeojoc. Em venien al cap els mítics "CJ, man! Whassup, homey?". Pot semblar una ximpleria per part meva, però trobo que el que acabo de dir és prou il·lustratiu del tipus d'història que tenim entre les mans. Però això és només l'ambient, el rerefons. La història concreta de 100 Balas és la següent: mentre Dizzy torna en metro a casa, després de passar anys a la garjola, un desconegut s'asseu al seu costat i li diu que el seu marit i el seu bebè, morts poc abans que ella fos empresonada, no van ser assassinats per una banda rival, com tothom es pensava, sinó per un parell de policies corruptes. Dit això, li entrega el maletí, que conté proves del que li ha revelat i també una pistola les cent bales de la qual "no deixen empremtes". És a dir, que pot matar qui vulgui, perquè en cas que s'arribin a trobar els casquets de les bales, tan bon punt s'identifiquin la investigació s'acabarà. Això tan temptador és el que li ofereix el misteriós passatger del metropolità. I durant els dos primers números de 100 Balas coneixerem més coses del passat de Dizzy i assistirem al seu dilema respecte a l'arma: fer-la servir per venjar-se o deixar-ho estar perquè aquesta història de la immunitat és totalment absurda? No és cap spoiler si dic que deixar l'arma al maletí significaria que no hi ha còmic.
El guió d'Azzarello és mereixedor de les boníssimes crítiques que ha rebut, i ha aconseguit que l'obra, 7 anys després, continuï essent un referent del còmic de gènere negre (o noir, que diuen els entesos) nord-americà. A mi m'agraden, els còmics de superherois, però per a aquells qui en reneguen, els recomano que provin coses de la línia Vertigo de la DC, que ara publica Planeta DeAgostini, perquè no se'n penediran, i una d'elles és aquesta 100 Balas. Pel que fa al dibuix, Eduardo Risso em recorda, amb el seu dibuix senzill però efectiu, que no busca el realisme, el Frank Miller de Sin City, potser una mica millor, ja que Miller no és dolent dibuixant, però si és conegut és pels seus guions, que són el seu fort.
L'edició de Planeta té els seus punts forts i febles. Els forts són la decisió d'incloure dos números americans per número "espanyol", i l'ús del paper satinat. Els febles: l'elevat preu, 3,50 euros (1,75 euros per número de 24 pàgines, doncs) per 48 pàgines, i el fet que hagin triat unes tapes semidures que, si bé faran que el còmic es conservi millor, la sensació és que sembla més prim del que és en realitat.
La pregunta que em faig, i és una crítica a Planeta, és la següent: entendria que el material nou de qualsevol còmic s'edités en números mensuals de 24 pàgines per seguir el ritme dels EUA, i que quan es reedités material antic es fes en forma de toms. És el cas de JLA, JSA i d'altres. Però a 100 Balas és a l'inrevés, il·lògicament: el material nou es treu en volums que inclouen molts números americans, de manera que cal esperar durant mesos per tal que hi hagi prou material original per fer-ne un nou tom. No és millor que ho treguin d'un en un i així no hi ha pauses de molts mesos? En canvi, el material "antic", és a dir, els números de l'1 al 49 (Planeta va editar fa uns mesos un tom de 100 Balas que va del 50 al 58), tot i estar completament disponibles perquè existeixen, es treuen de dos en dos. Sembla el món a l'inrevés. La pregunta que anunciava és: Per què? Faran el mateix amb Y, el último hombre, que van començar a editar en toms des del número 18? Hi ha coses que no entenc del món editorial, però en fi.