Cementiri de Pneumàtics

divendres, de gener 12, 2007

Còmics aquestes festes

Bon dia! Aquestes festes, entre Nadal, Cap d'Any i Reis, m'han regalat un munt de còmics! I simplement vull fer-ne aquí un llistat. També m'han regalat un parell de coses frikis que explicaré, o més aviat mostraré, en un proper post. La llista:

-Tots els que em faltaven de Sin City: Mataría por ella, La gran masacre, Ese cobarde bastardo i Valores Familiares.

-El volum Super Humor Simpsons número 11

-Naruto 6

-Inu-yasha 14

-Crisis de Identidad 3

-Cuenta atrás a Crisis Infinita

-El día de la venganza

-Superman: el día de la venganza

-Batman sèrie regular 7

-Batman: Juegos de Guerra 1

-1602, el tom de luxe de Panini

-100 Balas 7

-The Sandman 7

I em penso que ja està. Déu n'hi-do, eh? Aviat n'aniré fent els comentaris. El proper post serà el de les coses frikis que em van regalar (genials) o la ressenya dels tres números de Crisis de Identidad.

Per cert, em torna a funcionar la Dreamcast! Feia mesos que no ho provava, perquè a l'estiu va deixar de llegir-me els discos, però ara ho torna a fer i de moment ha desaparegut el problema del reinici continu. Quina alegria! Algun dia potser parlo de la Dreamcast i la seva injusta "desqualificació" de la cursa de les consoles de 128 bits. Només diré, ara, que si teniu l'oportunitat de provar-la, ho feu. Tècnicament, si no comptem la Xbox360, la Wii i la futura Ps3, NO HI HA RES DE MILLOR. I això que va sortir molt abans que la Ps2 i la Game Cube.

dimarts, de desembre 05, 2006

Lectures: revista Mad, número 1


No és ben bé un còmic, sinó una revista d'humor que s'expressa a través del còmic. Com El Jueves, vaja. Jo diria que és la El Jueves americana, però aquesta és més antiga i no tracta temes polítics (si més no, no en la proporció que ho fa la revista espanyola d'humor més coneguda), sinó que el seu punt fort són les paròdies de sèries de televisió i pel·lícules.

Aquest número 1 suposa l'estrena de la versió espanyola de la mítica Mad, i dic "versió" i no "edició" perquè no es correspon amb cap número dels EUA, sinó que recopila part del material publicat en diversos números americans i hi afegeix continguts creats per autors espanyols. Com es pot veure a la portada, el tema del primer número (la revista és quinzenal) és El Codi da Vinci. A l'interior de la revista aquest tema apareix diverses vegades, però també cal destacar una paròdia de CSI: Miami i una hipotètica versió russa tergiversada d'algunes sèries nord-americanes. Abans del primer número de Mad, Planeta DeAgostini ja havia publicat un especial, tot en blanc i negre, anomenat Mad: Locos por la Mafia, en què feia paròdia de pel·lícules sobre la màfia i la sèrie The Sopranos. A més, aquest mes ha editat Mad: Locos por la TV vol. 1, que es fot d'algunes sèries de televisió.

L'edició de Planeta està força bé, en color (curiosament, però, les paròdies sempre són en blanc i negre) i amb paper satinat, i el preu del primer número és molt atractiu: 1 euro. El problema és que serà quinzenal i a partir del número 2 tocarà pagar 2,95 € per cada exemplar, no sé si amb el mateix número de pàgines o no. Com ja vaig dir en un anterior post, no me la faré, sinó que me la compraré de tant en tant, sempre que la portada m'atregui prou. Però per 1 euro, trobo que és una ocasió per als que no coneguin la revista de veure si els agrada.

Lectures: Musculman 2


Com vaig dir ahir, em disposo a parlar del segon volum de Musculman. Com el primer, és un volum que conté dos tankôbons (volums) japonesos, de manera que ja tenim 4 dels 36 toms originals. Una novena part, vaja. I que surti cada mes és una delícia. La portada, com podeu veure, promet. Hi surt per primera vegada un personatge que m'agrada especialment, en Menja-tallarines. En Terryman ja sortia al primer volum i en Robin de les Estrelles hi sortia cap al final.

Els fets que passen en aquest volum jo no els recordava. No sé, sincerament, si apareixen a l'anime, suposo que sí. En aquest segon número es desenvolupen els Jocs Olímpics dels Super-herois. Comencen i acaben, de fet, en aquest volum. El material que s'hi recopila va aparèixer al Japó entre 1979 i 1980, i s'hi pot apreciar una lleugera millora del dibuix. L'humor, de vegades absurd i encara amb força referències culturals de l'època (i japoneses) que no podem entendre, continua, però els combats agafen molta més importància que en el primer volum, i no només perquè són entre els personatges que recordàvem de l'anime, sinó perquè també són més seriosos. Malgrat això, els combats d'en Musculator es resolen d'una manera una mica ridícula, perquè de moment el personatge encara és un pallús que té més sort que una altra cosa. I els personatges fan una fila bastant còmica, però aviat arribaran els combats més sanguinaris, tot i que en aquest segon volum ja se'n veu molta, de sang, i de tècniques esgarrifoses.

Pel que fa a l'edició, he de confessar que no he acabat de llegir el volum, encara, perquè me'l vull fer durar, però he detectat dues errades força greus per part del traductor, Marc Bernabé, que no entenc i no m'esperava: un "retràs" (en comptes de "retard") i un "conti" (en comptes de "compti"). I algun text en el globus equivocat, però força menys que en el primer volum (tot i que em falta llegir encara mig tom).

En fi, un plaer novament, i a qui no va acabar de convèncer el primer volum, que es compri el segon i se'l llegeixi. Això ja és una altra cosa.

dilluns, de desembre 04, 2006

Compres

Sé que en parlo amb uns dies de retard, però vull comentar les coses que em vaig comprar divendres de la setmana passada. Demà faré ressenyes de lectures. Sí, en plural. Vull comentar almenys dues coses, de moment.

El que vaig comprar:

Musculman, número 2 (de 18). L'he comprat el dia que sortia i això és dolent, perquè ara hauré d'esperar un mes el número 3 (el número 1 el vaig comprar amb dues setmanes de retard perquè no vaig poder fer-ho abans, de manera que només he esperat 15 dies, però ara em tocarà patir)

Crisis de Identidad, número 2 (de 3). Conté els números 3 i 4 de l'edició americana original. Molt interessant, aquesta minisèrie que ens prepara per a la futura Crisi Infinita.

Y, el último hombre, número 3. Conté els números 5 i 6 de l'edició americana original.

Col·leccionable Batman números 22 i 23 (de 40). De segona mà. Ja feia temps que buscava aquests números, però a la botiga on compro els altres còmics, Studio Comics, no els tenien, i no volia comprar-me'n de saltejats. Aquests els tenien a la Llibreria Newton, que gairebé tot el que té és de segona mà i em van sortir bé de preu. Ja em queda menys!

Revista Mad, edició espanyola, número 1. Me la vaig comprar perquè valia 1 euro, era la primera i em feia gràcia. Demà segurament en faré la ressenya, però avanço que no me'n penedeixo. El problema és que sortirà cada quinze dies i que 1 euro era l'oferta de llançament. Suposo que me l'aniré comprant de tant en tant, si el tema em crida l'atenció.

I això és tot, de moment. Demà intentaré parlar del número 2 de Musculman, dels dos primers de Crisis de Indentidad i de la revista Mad.

divendres, de novembre 24, 2006

Lectures: Musculman 1






Bé, feia una bona pila de mesos que no escrivia, com tantes altres coses que vull fer i que la feina (quan en tinc) o la mandra (aquesta sempre hi és) no em permeten. Torno a escriure i ho faig per parlar de les impressions que m'ha causat el primer volum de Musculman (Kinnikuman), clàssic del manga dels 80 l'anime del qual, els que en tenim més de vint, recordem amb nostàlgia. Emetien la sèrie a Catalunya, només aquí, i és per això que Glénat ha decidit publicar-ne el manga en català i només en català (almenys de moment). Això ha provocat queixes per part d'otakus espanyols que se senten marginats perquè no es publica una obra en la seva llengua. És curiós, a mi em passa amb gairebé el 100% dels còmics que es publiquen i no proposo boicots. D'altra banda, és bastant possible que si Musculman s'hagués publicat també en castellà, el gruix dels lectors continuaria residint a Catalunya i llegirien el manga en català. Per tant, Glénat actua amb coneixement del mercat, i alhora ens dóna una alegria: es publica una obra que pràcticament només coneixem aquí, i en la llengua d'aquí (i, per postres, és el primer cop que es publica a Occident aquest manga, i ho fa en català!). Tot un encert. Per acabar de captar lectors, però, ha près una decisió que no acabo de compartir, però que no ha fet que no comprés el còmic: mantenir els noms dels personatges tal i com apareixien a la traducció catalana de l'anime (Menja-tallarines, etc). Què hi farem?

En aquest primer volum, podem comprovar el que ens explica Marc Bernabé en l'article del final del tom: Musculman comença com un manga d'humor en què un autoproclamat superheroi, lleig i sapastre, intenta guanyar-se el respecte del país on viu, el Japó, sense aconseguir-ho. Va lluitant contra monstres de pa sucat amb oli i poc a poc anirà coneixent els personatges que l'acompanyaran d'ara endavant, com sabem els qui vam gaudir de la sèrie en el seu moment. El primer volum (doble volum, hauríem de dir, ja que Glénat publicarà en 18 toms els 36 originals japonesos) és, doncs, una presentació del personatge, amb un nivell de dibuix molt allunyat del que vindrà després, i és normal, estem parlant de 1979. Les històries tampoc no són res de l'altre món, i les lluites emocionants i dramàtiques sembla que començaran al segon volum, que ha d'aparèixer l'1 de desembre. Però, malgrat les coses negatives que n'he dit, és agradable llegir un manga que, almenys jo, feia anys que esperava.

Parlem dels autors. Yudetamago és el pseudònim de dos autors que van començar amb aquesta obra quan tenien 18 anys, guanyant el premi Akatsuka de manga el 1978 per una mena de capítol pilot de Kinnikuman. El 1979 van començar a publicar l'obra que coneixem a la revista Shônen Jump i la van acabar el 1987. Però la cosa no va acabar aquí: El 1983 se'n va estrenar la versió animada que també vam veure els catalans. Va acabar el 1986, però va tenir seqüeles: una nova sèrie de 1991 a 1992, un OVA, 7 pel·lícules, un spin-off en manga anomenat Tatakae!! Ramenman , protagonitzat pel Menja-tallarines (1982-1989, 12 volums) i, des del 1998, Yudetamago publica a la Playboy japonesa el manga Kinnikuman 2-sei (Musculman 2), on el protagonista és el fill d'en Musculman. D'aquesta nova obra se n'han recopilat 29 volums, ha tingut 3 sèries de televisió i 2 pel·lícules.

L'edició per part de Glénat no és pas impecable, hi ha els habituals errors en els globus (textos que van on no toquen, o repetits), però en general està molt bé. El preu, 10 euros per un tom de la mida i una mica més del gruix de la nova edició de Black Jack (12 euros), continua amb la tònica de posar preus més assequibles als manga editats en català (no vull entrar en més polèmiques, però allà on ens boicotegen el cava diuen que "a Catalunya el manga és més barat". D'aquí es podria entendre que a Catalunya tots els manga es publiquen també en català, i sabem que no és així, però bé, coses més estranyes ens han dit). Cal destacar, també, que malgrat el gruix dels volums (el primer, de 359 pàgines), Glénat té el detall de fer-ne una publicació mensual. D'aquesta manera, no haurem d'esperar dos mesos per tom, que ja sabem que, a sobre, de tant en tant esdevenen 3 o 4.

En general, malgrat que no és una edició perfecta ni el començament estel·lar d'un manga, és una gran notícia tenir aquí, amb nosaltres i de moment només amb nosaltres, la versió en paper de les aventures del mític Musculman. En 8 dies tindrem el segon tom a les botigues! I la portada promet!

dimarts, de juliol 11, 2006

Compres del Mercat de Sant Antoni

L'últim diumenge vaig anar al Mercat de Sant Antoni, feia molt que no hi anava, per tal de comprar-me els números 2 de les col·leccions que vaig començar al Saló. És a dir: Batman (sèrie regular) 2, Superman (sèrie regular) 2, Yaiba 2, 100 Balas 2, Sandman 2, etc. Però... arribo allà i em trobo amb què només hi ha el 2 de Superman que, evidentment, compro. Però... val la pena gastar viatges de metro anant al Mercat si només aconsegueixes un còmic de 4,95 euros per 4,50? No. La gràcia era trobar-ho tot.

Afortunadament, després de fer un parell de voltes al Mercat, vaig acabar trobant altres coses d'interès. I no, no són altres números 1, sinó coses que ja em feia i que tenia en marxa. Els còmics que vaig aconseguir per un preu total molt interessant van ser:

-Wonder Woman: Juego de Dioses (Wonder Woman 189 a 194)
-Wonder Woman 195 a 200 (en un pack, que feia que sortís bé de preu, cosa que amb l'euro amb 95 que valen de primera mà no passa)
-JSA: Tierra de Tinieblas (el segon tom que va treure Norma, que inclou els números 6 a 10)
-Batman (col·leccionable) núms. 16 i 17. Ara em falta el 18 i del 21 en endavant.
-Hulk (col·leccionable) 6.
-I l'esmentat número 2 de la sèrie regular de Superman.

Total, que me'n vaig tornar d'allò més satisfet. Però a partir d'ara no aniré a buscar un còmic que "ha de sortir" fins que en trobi un comentari en algun blog. Quan n'aprendré?

dijous, de juliol 06, 2006

Dia del còmic nostàlgic... o com es digui

Fent una ullada a d'altres blogs he descobert que avui representa que és el Dia del Còmic Nostàlgic, o alguna cosa semblant. Es tracta de parlar de còmics que han marcat la nostra infantesa i que fins i tot ens sabem de memòria. En el meu cas, jo no em sé els diàlegs de memòria de cap còmic, tros de pel·lícula o sèrie. Ni tan sols del cèlebre tros de Un dels nostres (Goodfellas) de l'Scorsese en què el Ray Liotta li diu al Joe Pesci que és funny (divertit), i l'altre s'emprenya i li diu: "funny? Funny how?..." i segueix una improvisació de Pesci que ha passat a la història del cine. Doncs bé, m'encanta i no dura gaire, però ni tan sols em sé això, de memòria.

Només sé que vaig aprendre a llegir pràcticament amb Tintin. Si no a llegir, a parlar BÉ en català. A fer servir expressions que ja en aquell moment estaven una mica en desús, i que ara, gairebé vint anys després de llegir aquells còmics per primera vegada, encara sonen més estranyes. "No caldria sinó", "Bon minyó", "Heus-lo ací", etc. A mi m'encantaven i em continuen encantant. Els còmics del Tintin van ser els primers que vaig tenir, i des del primer, El cranc de les pinces d'or, fins que vaig tenir els 22 àlbums restants, van passar anys de "Ratoncito Pérez", Nadal, Reis d'Orient, aniversaris, sants... en què mai no sabia quin àlbum em regalarien. No hi feia res, ja que no hi havia una continuïtat d'imprescindible respecte. Hi havia petites coses, com que el Capità Haddock o el Professor Tornassol apareixen per primer cop en un àlbum determinat i no abans, o que l'enemic Rastapopoulos surt a diferents àlbums, però en general era igual l'ordre d'adquisició i de lectura dels còmics, tot i que hi havia aventures que duraven dos toms (Els Cigars del Faraó-El Lotus Blau, Objectiu: la Lluna-Hem caminat damunt la Lluna, entre altres).







No va passar el mateix amb Astèrix, que també m'agrada molt, però que encara hi ha més de deu àlbums que no tinc. Tampoc amb Mortadelo y Filemón, que vaig conèixer més tard i que durant un temps em tenia obsessionat per aconseguir tots els àlbums recopilatoris, aquells toms Super Humor que encara es fan, i més quan la meva mare va descobrir que a la llibreria Happy Books de Barcelona tenien toms amb tara, que sovint consistia en un petitíssim bony en alguna banda. Tenien la mala llet de marcar aquells còmics amb una ruixada d'esprai vermell, però era igual, perquè sortien a menys de la meitat del preu dels còmics "en bon estat". D'allò en fa deu anys i no ho vaig tornar a veure fins fa tres o quatre anys en uns grans magatzems on la primavera arriba abans que en d'altres llocs, i que és de tall anglès, però també allò es va acabar. Ara, que si vull supertoms de Mortadelo y Filemón he de comprar-los a preu Abacus com a ideal de bon preu (poc més d'11 euros, no està malament), tinc aquesta col·lecció bastant abandonada i, de fet, hi ha sis o set toms que encara no he llegit a la meva habitació. No sé si va ser el primer còmic que vaig tenir d'aquesta parella de ¿detectius?¿agents secrets?¿agents d'informació (sic)?, però durant un temps va ser l'únic: La caza del caco. I per això deu ser el que he llegit més vegades i el que em resulta més entranyable, paraula que em fot ràbia però que aquí queda bé.

En el còmic de superherois m'hi vaig ficar molt més tard, fins i tot després que al manga. El més curiós és que tinc algunes coses "soltes", que no sé d'on van sortir: algun número de Spider-man, algun de Conan, i que no va ser fins més tard que em vaig adonar que calia fer-se les col·leccions senceres... ai... maleït dia! De manga vaig començar per Bola de Drac, com molta gent de la meva generació, i sóc la segona persona que conec que va descobrir Ranma 1/2 pel manga i no per Antena 3. L'altra persona és qui me'l va recomanar a mi, he he... Des d'aquí una salutació, Nyon, si llegeixes això. I gràcies per posar-me en contacte amb una de les meves obres de manga preferides.

Acabo d'anar a la meva habitació a buscar un còmic que tinc i que ara no trobo, el títol del qual no recordo, que era sobre una mena de capità de vaixell, vell, rabassut, rotllo pirata, que tenia un ocell que al final de la història se n'anava per tenir la seva pròpia família o alguna cosa així, i que l'altre dia, mentre intentava dormir, va fer que sentís ganes de plorar una altra vegada. També he vist que tinc un àlbum de Cri-cri, que era una història d'una sèrie d'insectes del bosc i les seves aventures, com si fos L'Abella Maia. Tots aquests còmics són de quan en tenia menys de 100. Quins temps...!

També hi ha l'apartat dels còmics que sempre recordaré amb nostàlgia perquè ja no els tinc: un volum gruixut de Superman que corria per casa de la meva àvia i que ningú no recorda. Ara que m'interessa Superman m'estiro els cabells per haver-lo perdut. També tenia uns còmics dels Snorkels que m'agradaven molt i que van desaparèixer. I un de Warner Bros., concretament sobre el Yosemite Sam, aquest en format comic-book, grapat, que va desaparèixer sense deixar rastre. Què hi farem?

El que penso en parlar de tots aquests còmics és que, tenint-ne ara més de 2.000, de fet més de 2.200, a banda de tenir-ne moltíssims encara per llegir, podria estar rellegint tots els altres i no avorrir-me mai. Però, què voleu?, un friki sempre està pendent de les novetats i s'hi deixa els diners.

dilluns, de juliol 03, 2006

Lectures: Naruto 1

No sé si els hipotètics lectors d'aquest blog i concretament d'aquest post són lectors de Naruto. Si ho són, probablement el llegeixen en castellà perquè ja van començar així. Però jo no me la vaig començar en el seu moment i ara que ha sortit en català ja tinc l'excusa per fer-me-la.

El primer volum m'ha deixat una sensació molt bona. De fet, més de la meitat del tom conté històries que ja coneixia, ja que un amic em va passar els 96 primers episodis de l'anime (no feu càlculs inútils, és que només he vist 4 d'aquests capítols, de moment, per això hi ha una part del tom que és completament inèdita per a mi). Però he tornat a gaudir d'aquesta i de l'altra meitat del tom com si no sabés el que hi passava. El dibuix de Masashi Kishimoto no és extremadament original ni realista, però està força bé. Les escenes d'acció, de vegades, costen d'entendre, però no és el primer ni l'últim mangaka a qui li passa. De tota manera, l'autor aconsegueix mantenir l'interès fins al final i fa que vinguin ganes de llegir el número 2, que espero que surti aviat (i que Glénat no faci com fa amb Inu-yasha en català: 8 números en 12 mesos). Si és mensual, que es noti, caram! A favor de Glénat, deixant de banda el tema de l'idioma, he de dir que l'edició està força bé i que s'ha optat per no traduir els noms de les tècniques ninja que apareixen al manga, cosa que sí que es va fer al principi de l'edició en castellà i que, al final d'aquest primer tom de l'edició catalana, s'explica.

Potser és innecessari, però parlaré una mica del manga en sí. En Naruto Uzumaki és un noi entremaliat que aspira a ser Hokage, el grau màxim dels ninja, i que viu a la vila oculta de Konoha. Fa molts anys, una guineu diabòlica de nou cues (referent mitològic habitual de la cultura japonesa) va atacar el poble i hi va morir molta gent, un dels mestres Hokage inclòs. Ara, en Naruto és adolescent i estudia a l'acadèmia de ninges, però és un mal estudiant. Tothom el mira malament i aviat descobrirà que és a causa del seu terrible passat, que fins ara no coneixia. Però quan el protagonista d'aquest manga de gran èxit s'enfada, és capaç de dur a terme tècniques ninja que deixen bocabadat tothom. En aquest primer volum coneixerem les desventures d'en Naruto i apareixeran els primers personatges importants del manga. Recordeu: Kage Bunshin no Jutsu!

L'única cosa que puc afegir és que recomano la lectura d'aquest còmic (si algú encara no se l'ha llegit), i que estic molt content que, tot i que sigui amb comptagotes, es vagin editant còmics en català. En aquest cas és especialment important perquè es tracta d'un còmic que no té el recolzament d'un anime en català, com sí que passa amb Inu-yasha, Bola de Drac i aviat amb Musculman. M'agrada que les editorials s'arrisquin a publicar en català sense aquest importantíssim recolzament al darrere. Com a exemple d'això, la propera reedició d'Ikkyu, en català i castellà, per part de Glénat, malauradament és difícil que sigui una altra editorial.